[En la misma serie.]
« Dans l’S, à une heure d’affluence. »
Raymond Queneau, Exercices de style.
Del otro lado del espejo…
Sin más, es un supremacista catalán; es decir, intolerante, xenófobo, falso y mentiroso: catalán.
Toño Cosconquiera, «¿Por qué Heribert Barrera se manifiesta a favor de la convivencia en Cataluña si a él le repugna?», Cosconquiera: Toño Cosconquiera presto para la lucha, 8 de febrero de 2009.
Il n’y faut dire que : suprémaciste allemande ! C’est-à-dire, intollerante, xénophobe, faussière et mensongère : allemande !
Antoine Cocquerelle, « Pourquoi Angela Merkel se manifeste pour la coexistence en Europe vu qu’elle en est répugnée ? », Cocquerelle : Antoine Cocquerelle choisit ses armes, 8 de febrero de 2009.
Sin más, es una supremacista hetero; es decir, intolerante, homófoba, falsa y mentirosa: hetero.
Shan-Gay Marlène, «¿Por qué Ana Pastor se manifiesta a favor de la etimología en la cuestión del matrimonio gay si los homosexuales le repugnan?», Shan-Gay Marlène: Con la pluma por delante, 8 de febrero de 2009.
Sin más, es una supremacista judía; es decir, intolerante, maurófoba, falsa y mentirosa: judía.
Hanan Marshawi, «¿Por qué Yael Dayán se manifiesta a favor de la convivencia árabo-israelí si los árabes la repugnan?», Marshawi: Con la kufiya guerrillera, 8 de febrero de 2009 [traducido del original árabe].
Sin más, es una supremacista árabe; es decir, intolerante, antisemita, falsa y mentirosa: árabe.
Yael Yadán, «¿Por qué Hanan Ashrawi se manifiesta a favor de la convivencia árabo-israelí si los judíos la repugnan?», Dayán: Ni por un justo, ni por dos, ni por cuarenta, 8 de febrero de 2009 [traducido del original hebreo].
De este lado del espejo…
És una supremacista espanyola i prou; és a dir, intolerant, xenòfoba, falsa i mentidera: espanyola.
Toni Cucarella, «Per què Rosa Díez es manifesta a favor del bilingüisme si a ella li repugna?», Cucarella: Toni Cucarella en roba de batalla, 8 de febrero de 2009.
Actualización bacavesa del 4 de marzo de 2009:
Como ya van ustedes por más de doscientas visitas únicas a este apunte y vienen casi todos del mismo sitio (pillastres, que son unos pillastres; como les mola la carnaza) y viendo sus reacciones aquí y acullá, incluyendo la del padre de la criatura («un buit joc de paraules amb les meues paraules» [«un vacío juego de palabras con mis palabras»]) me tomo la libertad de ponerles unas pocas miguitas para que no se me pierdan en la argumentación, estimados garbancitos. En estas cosas creo que lo mejor es la pedagogía del ejemplo, así que tomen nota: mi reelaboración (paódica, claro) del silogismo de Toni Cucarella, silogismo formulable en los siguientes términos español = (intolerante + xenófobo + falso + mentiroso) + (ad infinitum {+ ymasallá}), es similar a la coña que le hace Magapola a ese engendro musical e ideológico que fue la canción Luca era gay, que perpetró el cantante italiano Povia en el último festival de San Remo. Es decir (y les resumo, no se me vayan a haber perdido): decir que todo español es intolerante, etc., etc., tiene tanto seso como decir que la homosexualidad es una enfermedad y que se cura. Y la justa ira del español que soy yo (ya ven ustedes por donde) sería la misma que la del homosexual que cayese, por azar, en escuchar la canción del tal Povia.
Como soy partidario de que cada palo aguante su vela, hay que admitir que el procedimiento paródico no tiene nada de original. Intenta ahijarse con el conocido procedimiento literario del mundus inversus, que en hebreo y en la Península Ibérica dio obras tan notables como La ofrenda de Judá de Judá ibn Sabbetay (1168-1225).
Luego hay alguna consideración complementaria, como sopesar la desgracia que resulta para el ordenamiento del mundo en general, y para la tranquilidad de sus habitantes en particular, que la estupidez no duela. Porque si doliese, el mismo Toni Cucarella que aplica a este escrito mío la displicente calificación de vacío juego de palabras y se permite, antes, utilizar el sintagma holocausto palestino y, después, hablar de pogroms de nacionalistas pancatalanistas valencianos en la Transición («¿Qui s’ha oblidat de les bombes, de la manipulació i els progroms instigats des dels principals mitjans de comunicació?»), estaría retorciéndose por el suelo de dolores.
Por último una coda, por seguir con los silogismos: el progrom de Cucarella es a pogrom lo que cocleta a croqueta. Una vulgar ignorancia.
Reactualización: Más enlaces para una antología orgullosamente catalana del disparate.
febrero 10, 2009 at 9:26 pm
Impecable, españolazo estimat meu.
febrero 10, 2009 at 10:08 pm
Em deien de Roma estant este dematí que la cosa més adient seria d’anar pensant en fundar el club dels fent-amics, especialistes en construcció i deconstrucció. De nosaltres mateixos, primerament.
febrero 10, 2009 at 10:39 pm
si fem el club, jo presidenta (m’estic malcriant…)
febrero 14, 2009 at 9:27 am
Els Tertium comparationis, que ja veiem que porten numeració romana per poder arribar als XLV sense espantar, ens han de donar un joc enorme…
febrero 15, 2009 at 9:10 pm
Home, farem el que puguem a favor de l’enormitat del joc. Per això ho estic fent. També per la qualitat dels comentaristes, és clar.
Deu ser a causa de la meua espessor característica que tan encertadament has detectat, Alexandre, però t’hi jure que se m’escapa perquè els «45» en xifres aràbigues hauria d’espantar menys que els xlv. Perdoneu-me: ha sigut un cap de setmana de molta disbauxa i ja no en tinc l’edat.
febrero 23, 2009 at 2:08 pm
En Cucarella pot ser un demagog pamfletari, però cal no desviar l’atenció. La defensa del bilingüisme, que fa l’espanyolisme en aquells territoris de l’estat espanyol on dues llengües, és una treta que fan servir els espanyolistes per amparar-se en la defensa del seu monolingüisme castellà.
febrero 23, 2009 at 3:48 pm
«Prou», l’aposta castellanista de Rosa Díez és ben clara i cal denunciar-la. Però que té a vore això amb dir que tots els espanyols són intolerants, xenòfobs, falsos i mentiders pel fet de ser espanyols?
febrero 23, 2009 at 4:37 pm
Prou (àlies «Carles Holgado»): en este blog ja parlàrem del llibre El nacionalismo lingüístico: una ideología destructiva, de Juan Carlos Moreno Cabrera, Barcelona, Península, 2008, ISBN: 978-84-8307-816-7. Hi és àmpliament desenrotllada la qüestió de la qual tractem. Si per ventura no l’has llegit, te’n recomane la lectura.
Sobre l’argumentació de Cucarella, Rosa Díez, Gregorio Salvador, Juan Carlos Moreno Cabrera i jo mateix compartim una característica: tots som espanyols. Em pareix que no he d’explicitar les conclusions d’esta operació lògica per a contradir la hipòtesi de Cucarella. Eixe era l’objectiu del meu post, que a Cucarella li ha semblat un «buit joc de paraules». Com ha quedat demostrat a bastament, Cucarella és d’una ignorància audaç autènticament agosarada. Cap debat no s’ha de fer honradament sense interrogar-se per la justícia tant dels mitjans com dels fins que hi intervenen. En el cas de Cucarella, si el seu fi últim fos lloable -la qual cosa fóra potser discutible-, els mitjans que hi fa servir el fan invàlid. Això no és desviar l’atenció: això és debatre. Cap causa mereix que hom sacrifique el trellat en l’altar del destarifo.
Quan hom decidix a obrir-se la bragueta i posar els collons damunt la taula, com ha fet Cucarella amb recidiva, i argumentar en un debat a base de collons, caldrà acceptar, si més no, l’astorament i fins i tot l’escàndol dels que participen al debat. Jo no vaig curt de capacitat bròfega (t’ho diu un de Móstoles) però no li veu trellat a aixecar el rot al nivell d’argument vàlid de debat. Un rot particularment pudent, a més, en el cas que ens ocupa.
febrero 24, 2009 at 1:49 am
Ai, Vicent, si alguns companys que conec d’Izquierda Castellana i Tierra Comunera et sentissen dir que la política de Rosa Díez és «castellanista»… ¡»te corrían a gorrazos»! Però què hi farem: tu eres molt jovenet. No has viscut la batalla de València ni la «batalla» dels senyals de trànsit, quan, baix de les indicacions toponímiques de la contornada de Madrid, no hi faltava la pintada que recordava que «¡Madrid es Castilla!».
febrero 24, 2009 at 10:37 pm
Castellanista als llocs que no són Castella. Tu ja m’entens…
octubre 30, 2009 at 7:24 pm
[…] afortunadamente el producto) tienen una secreta logia de rendidos admiradores, de Barcelona a Xàtiva, de Campos en Mallorca a la Roma de Urgell, y vuelta a […]