Uns ulls cansats de mirar tots els temps.
A ti me acojo, madre de tierra sola. Araño tus rodillas con uñas sucias. Invoco un nombre o secreta consigna, madre de polvo, secuestrada esperanza. Mientras el fuego grande o la ferocidad sigue caminos, sigue caminos hoscos, me agarro a ti, hueso que yo más amaba y canto un día de mañana sin límite. El camino claro, el idioma profundo: un alfabeto fosforescente de piedras, un alfabeto siempre con la llave en la cerradura, el destino intacto, el sendero de luz. ¡Siempre, de noche, iluminado, terco, un hermoso futuro, una augusta comarca! ¡Serás la levadura que hace que suba el pan, serás el surco y serás la cosecha, serás la fe y la medalla oculta, serás amor, serás ferocidad. Serás la llave que abre todas las cerraduras, serás la luz, la luz ilimitada, serás confín en que la aurora empieza, serás candeal, escalera alumbrada! Serás el pájaro y serás la bandera, himno fecundo de que vuelva la patria, trozo arrancado del emblema que sube. Yo subiré píamente los peldaños y cuando llegue al fin entonaré la oración de los bienes que siempre me has devuelto.
Vicent Andrés Estellés, («M’aclame a tu»), Soneto xii, Llibre de Xàtiva, 1980.
…
La solución, el miércoles que viene. Mientras, viviu, mengeu, beveu, apreneu i desapreneu.
Perure Alfonso פירורי אלפונשו 
septiembre 4, 2010 at 8:26 pm
un alfabet sempre amb la clau al pany…
gràcies per penjar-la, jo no ho he fet per no repetir-me, però aquest matí l’he escoltada, religiosament
(un dia en parlem de la traducció, n’hi ha un motiu per canviar l’ordre d’adjectiu i nom? a el clar camí, el pregon idioma?)
septiembre 4, 2010 at 9:34 pm
És una xmanera, estimada Maria, d’emfatitzar la importància de l’adjectiu. Curiosament, la poesia anglesa fa de vegades això però a la inversa. Pensa que es diu Alcoholics Anonymous quan hauria de ser a l’inversa segons la gramàtica anglesa. En aquest cas, però, es vol emfatitzar «Alcoholics»…
Pel que fa a vós, Mestre Jesús, moltes gràcies per la veu de l’Ovidi i els mots de l’Estellés.
septiembre 7, 2010 at 12:10 am
[…] aprendí que la costura, en catalán, era propia de saberes celestiales, milagros de alfabetos (un alfabeto siempre con la llave en la cerradura): La Mare de Déu quan era xiqueta anava a costura a aprendre de […]
septiembre 7, 2010 at 5:25 pm
Joan-Carles té prou raó, Maria, però, en este cas, m’havia guiat la manera de mirar d’agençar els accents rítmics de la traducció, com si fóra poesia. Sense gaire èxit, tot siga dit. Per una raó semblant, «el retorn de la pàtria» va acabar sent «de que vuelva la patria». No m’encante tampoc amb «alumbrada» per «il·luminada».