El que s’anomena pàtria, aquesta cosa abstracta, grandiosa, burocràtica, ribetejada de duaners i de carrabiners, és un concepte que no he comprès mai. Materialment, no puc comprendre’l, i no tinc prou força per a deïficar el paper timbrat. Sóc i he estat sempre un localista, això és, un home que està disposat a dir en tot moment que no hi ha res al món com les coses de Palafrugell. Més enllà de Palafrugell hi ha un primer cercle a dins el qual, si dieu a un home o a una dona:

-Bon dia; avui fa bon temps -us responen:

-Bon dia; sí, sembla que fa bon temps… -i això és agradable.

Passats, però, aquests lligams essencials, tot és per a mi completament igual, i el món es redueix a una bola amb uns petits pics vermells que representen els llocs on els amics meus que hi viuen tenen per aquest amic un llit parat.

Josep Pla, «Mitja hora amb Josep Pla. Autoentrevista», Revista de Catalunya, 1927 (reproducido en Caps-i-puntes, xliii, 274).

Itaque ad omnem rationem Teucri vox accommodari potest: ‘Patria est, ubicumque est bene’.

Cicerón, Tusculanae disputationes, lib. v, 37, [108].