Por volver a la historia del ¿nombre? del padre de Alfonso, me topo en las fitxes terminológicas, siempre útiles, de las Eines de llengua de Miquel Boronat, una pura serendipia que me deja pensando. Sobre Bivel/בִּיבֵל, es decir, Juan de Zamora, el padre de Alfonso de Zamora según su hijo. ¿Y si lo de bivel viniera de babilonio, resuelto por medio de unas disquisiciones etimológicas, de argumentación poco feliz en lo que respecta al topónimo del Baver (de بابل no sale *بابلوني, entre otras cosas porque no hace falta y porque la hipótesis babilónica de El Baver alicantino tendría mejor solución partiendo de بابل, sin más)?:

Baver, el

· Llogaret i platja del terme d’Alacant.[topon]

· Coromines (onomast) dóna entrada a el Baber o Babel, amb article en les dues formes. L’etimologia d’aquest nom de lloc es remunta a la forma àrab del nom de la ciutat de Babilònia, que degué formar una gentilici nisba babilûni, que formà un derivat regressiu en àrab vulgar *babilûn(i), amb -ûn, com a forma del plural, deprés >Bäbil>bíbil>Bâbil o Babíl. D’ací pot venir Al-Babel o el Babel, «el nom de la platja alacantina; la variant Baber, per l’equivalència morisca r = l».

· La forma el Babel és una castellanització, segons l’Enciclopèdia Catalana (que usa tanmateix aquesta forma en el seu atles); el dcvb dóna entrada a la forma Babel sense esmentar la forma Baver. El Petit Curial en l’entrada Alacant utilitza el Baver. Josep Martines, de la Universitat d’Alacant, diu que els estudis que han fet indiquen que la forma viva és el Baver, i així, és la que hem adoptat en el DOGV (25.3.98).

¿Y si Bivel quisiera decir sin más el Babilonio? Pues tendría su gracia…