Liorna és, en la nostra llengua, el topònim italià Livorno. Sempre havia sentit la dita “Liorna, qui hi va no en torna”.
M’afigurava que, a Liorna, hi devien escabetxar la gent nostra que hi anava.

No fa gaire, vaig aclarir el sentit d’aquesta dita. La comunitat jueva a Mallorca era sovint perseguida. A Liorna hi havia una comunitat hebraica que era respectada. En cas de persecució, molts de jueus mallorquins fugien cap a Liorna, i s’hi sentien tan bé, que no en tornaven.

Miquel Adrover en el mensaje número 27.215 de la lista  Migjorn, del viernes, 21 de marzo de 2008.

LIORNA topon.
Ciutat de Toscana, port de mar, anomenada en italià Livorno; cast. Liorna.
Loc.-a) Ves-te’n a Liorna!: es diu per enviar a mal viatge (Mall., Men.).-b) Enviar a Liorna: enviar a filar, a mal viatge (Mall., Men.).
Refr.
-«A Liorna, qui hi va, no torna» (Bal.).

Antoni Maria Alcover y Francesc de Borja Moll, Diccionari català-valencià-balear, 1926-1962 [digitalización entre 2000 y 2001], sub voce «Liorna».

Mercato Centrale, Livorno

Unter den datierten Dante-Handschriften kommt die älteste, der Cod. Landianus von 1336, für uns nicht in Betracht[2], wohl aber der im folgenden Jahre von Ser Francesco di Ser Nardo zu Florenz geschriebene Cod. Trivulzianus[3]. Er ist den sogenannten Danti del Cento zuzrechnen, über die Vincenzo Boghini im 16. Jahrhundert folgendes berichtet: Gli scrittori di qu’ tempi furono per la maggior parte persone che teneano bottega aperta e viveano di scrivere i libri a prezzo; e si conta d’uno che con cento Danti ch’egli scrisse maritò non so quante figluole; e di questo se ne trova ancora qualcuno, che si chiamano di «quei del cento»[4]. Doch muß diese Tradition schon früheren Datums sein, denn auf Cod. Laurenz. 40, 16 steht von einer Hand des ausgehenden 14. Jahrhunderts: Danntte di ciennto[5].

Pág. 4 de Alfred Hessel, «Die Entstehung der Renaissanceschriften», Archiv für Urkundenforschung, xiii (1935), págs. 3-14.



[2] Vgl. F. Schmidt-Knatz i. Dt. Dante-Jahrbuch 10, 76; G. Bertoni i. Il Giornale Dantesco 24, 189.

[3] Vgl. Faks-Ausgabe v. L. Rocca, 1921.

[4] Vgl. C. Täubner, I capostipiti d. mss. d. Div. Com. Zürich. Diss. 1889, 108; U. Marchesini i. Bull. d. Soc. Dant. Ital. 2/3, 21.

[5] Vgl. Catal. di mostra Dantesca in Firenze 1923, 29 No. 6.