Patria est, ubicumque est bene

El que s’anomena pàtria, aquesta cosa abstracta, grandiosa, burocràtica, ribetejada de duaners i de carrabiners, és un concepte que no he comprès mai. Materialment, no puc comprendre’l, i no tinc prou força per a deïficar el paper timbrat. Sóc i he estat sempre un localista, això és, un home que està disposat a dir en tot moment que no hi ha res al món com les coses de Palafrugell. Més enllà de Palafrugell hi ha un primer cercle a dins el qual, si dieu a un home o a una dona:

-Bon dia; avui fa bon temps -us responen:

-Bon dia; sí, sembla que fa bon temps… -i això és agradable.

Passats, però, aquests lligams essencials, tot és per a mi completament igual, i el món es redueix a una bola amb uns petits pics vermells que representen els llocs on els amics meus que hi viuen tenen per aquest amic un llit parat.

Josep Pla, «Mitja hora amb Josep Pla. Autoentrevista», Revista de Catalunya, 1927 (reproducido en Caps-i-puntes, xliii, 274).

Itaque ad omnem rationem Teucri vox accommodari potest: ‘Patria est, ubicumque est bene’.

Cicerón, Tusculanae disputationes, lib. v, 37, [108].

 

Judeo-tudesco

A pesar del tiempo transcurrido desde el Holocausto, todo lo alemán genera aún gran recelo en Israel, donde viven unos 250.000 supervivientes. Varios diputados han notificado a la Cámara que se ausentarán durante el discurso, entre ellas la laborista Sheli Yechimovich. La diputada, hija de supervivientes de uno de los campos de concentración nazis, ha dicho que considera impropio el discurso en alemán cuando “el protocolo ni siquiera lo exige”.

“Merkel es una amiga de Israel, pero permitir el discurso en alemán en el Pleno del Parlamento israelí es una muestra de insensibilidad hacia los supervivientes, para los que el alemán es la lengua de sus torturadores”, ha explicado la diputada.

El País, 18 de marzo de 2008

dein goldenes Haar Margarete
dein aschenes Haar Sulamith

Paul Celan, «Todesfuge», Mohn und Gedächtnis, 1952

Erreichbar, nah und unverloren blieb inmitten der Verluste dies eine: die Sprache. Sie, die Sprache, blieb unverloren, ja, trotz allem. Aber sie musste nun hindurchgehen durch ihre eigenen Antwortlosigkeiten, hindurchgehen durch furchtbares Verstummen, hindurchgehen durch tausend Finsternisse todbringender Rede. Sie ging hindurch und gab keine Worte her für das, was geschah; aber sie ging durch dieses Geschehen. Ging hindurch und durfte wieder zutage treten, »angereichert« von all dem.

Paul Celan, „Ansprache anlässlich der Entgegennahme des Literaturpreises der freien Hansestadt Bremen“ (1958), Gesammelte Werke, Bd. 3, S. 185-186.

 

La ritirata notturna

 

Galano va

«Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d’enyorança
ans d’enyorança viuré.»

Pere Quart, Corrandes de l’exili

Pere Quart, autor de la letra, Ovidi Montllor, el arte hecho canción.